Exercici mètrica. Exercici text sobre la zebra
GÈNERES LITERARIS
I) La primavera
Pel bosc tot glaçat
un cant s'ha sentit;
damunt les muntanyes
s'escolta un brogit:
«Lleveu-vos amics,
que el fred ja se'n va,
lleveu-vos de pressa,
l'hivern s'ha acabat»
Les flors obren l'ull
aixequen el cap,
i diuen alegres:
«Quin dia més clar!»
Damunt el paller
badalla un ocell,
estira les plomes
i fa un capgirell.
Les mosques se'n van
darrera del vent,
els núvols fan gresca
i mullen la gent!
(Francesc Bofill)
1. Indica el que has sentit en llegir el poema.
he sentit fredor i aleria
2. Indica el nombre de síl·labes de cada vers de la segona estrofa.
«Lleveu-vos amics,: 5 síl·labes
que el fred ja se'n va,:5 síl·abes
lleveu-vos de pressa,: 5 síl·labes
l'hivern s'ha acabat»: 5 síl·labes
3. Copia en columnes les paraules que rimen.
un cant s'ha sentit;
s'escolta un brogit:
que el fred ja se'n va,
l'hivern s'ha acabat>>
aixequen el cap
<<quin dia més clar!>>
badella un ocell
i fa un capgirell
derrere del vent
i mullen la gent!
II) Tot el que li cal saber a una zebra per sobreviure a la sabana
En el llibre «Tretze tristos tràngols» d'Albert Sánchez-Piñol trobem tretze històries on es combinen l'humor,
la fantasia i el sentit comú. En aquesta història que llegiràs, una zebra és perseguida per una lleona. Els
consells que li havia donat la seva mare quan era petita seran ara més útils que mai si vol escapar del
depredador. Saber-los aplicar pot marcar la frontera entre la mort i la supervivència.
Durant milers i milers d'anys les zebres han transmès la seva saviesa a les seves filles. Cada generació ha
perfeccionat l'anterior, les zebres ben ensenyades han prosperat, i s'han reproduït, i per això hi ha milions de
zebres a la sabana. Un dia com qualsevol altre, una zebra com qualsevol altra té set. I mentre s'apropa a la
bassa recorda la primera lliçó que va aprendre de la seva mare:
Quan beguis, no et refiïs. Els lleons s'amaguen pels voltants dels abeuradors, aprofiten que tens el cap cot i
estàs distreta. Sigues prudent: dreça les orelles i gira-les per escoltar el que no pots veure.
La lliçó li salva la vida. D'entre uns matolls de color crema salta un cos de color crema. Una massa felina de
músculs i tendons, urpes i ullals, dirigits i coordinats per un instint assassí. Afortunadament és temporada
seca. En el moment d'agafar impuls per al gran salt, la bèstia trepitja una branqueta. Amb el petit espetec
n'hi ha prou perquè la zebra es giri i fugi.
Per regla general els lleons es cansen aviat. Si pots escapolir-te de la primera embranzida no hauràs de
patir gaire.
Per als lleons caçar zebres és una activitat més aviat esportiva i de seguida se n'avorreixen. La zebra s'adona
que per desgràcia no la persegueix un lleó. Es una lleona. Les lleones són més perseverants, molt més,
perquè en depenen els cadells dels lleons. Fins i tot és possible que la lleona estigui tan desesperada com la
zebra. Aquelles quatre potes poderoses no renuncien i li van al darrere, els ullets de la fera clavats en les
natges de la zebra.
Aquesta pell nostra tan peculiar, a ratlles blanques i negres, no és un caprici, és una defensa. Fes-la servir!
Quan els lleons s'apropin endinsa't en la vegetació més alta que trobis, a contrallum, i quedaran encegats.
A una distància raonable hi ha una concentració d'herbotes, arbres joves i troncs morts que no arriba a la
categoria de bosc, però que pot ser útil per camuflar-se. Hi entra, es mou a dreta i esquerra per despistar la
lleona. És inútil. Encara no ha sortit de la malesa i ja sap que l'estratagema ha fracassat: ara no veu la lleona,
però l'olora, i sap que la lleona també l'olora a ella.
Les zebres som unes escaladores mediocres, però els lleons són penosos. En cas d'emergència, busca
l'empara de pedres i rocams.
Quan la zebra surt de la malesa el terreny es torna escabrós. Normalment el defugiria. En aquestes
circumstàncies, tira amunt per una elevació granítica. Els cascs ressonen quan trepitgen les roques netes
d'herba. La façana és irregular, plena de traus i petits abismes. Amunt, amunt!
La lleona gruny de disgust, odia els espais trencats i verticals. I tanmateix, no s'atura. Salta de pedra en pedra
amb un estil de granota. Aquella mirada, obsessivament concentrada en la zebra, ara ha de dividir-se. Primer
enfoca la pedra on vol anar a parar, calcula, salta, alça els ulls per localitzar la zebra i torna a buscar la
següent superfície. La zebra topa amb un ramat de cabres africanes que s'esvaloten, fugen i la increpen.
Abandona el rocam. Les pedres li han desfet les articulacions. L'aire que respira li crema els pulmons. Les
cuixes li tremolen d'angoixa i de fatiga. La seva última esperança és que ara corre per espais oberts i la lleona
encara està entretinguda baixant les roques. Això li permet guanyar terreny.
No. Només és un miratge. Quan la bèstia toca terra, accelera i redueix les distàncies a una velocitat
prodigiosa. La zebra sap que tot s'acaba, i ho sap perquè mai ha tingut un pensament tan lúcid com el que
avui l'assalta: mai s'havia parat a pensar que les zebres han sobreviscut milions d'anys a la sabana, i s'han
reproduït, i han prosperat, en efecte. Però els lleons també.
Filla, si estàs desesperada, quan notis l'alè mortal a la cua, no et rendeixis. Juga-t'ho tot. Busca un riu i
llança-t'hi de cap. És possible que et devori el cocodril. Però si no ho fas és segur que et matarà el lleó.
Un riu! Un riu! Però on són els rius, a la sabana? N'hi ha molt pocs i duen molt poc cabal. I ves per on, quina
sort! Just davant seu li barra el pas un corrent d'aigua. Ni tan sols s'atura per descobrir morros de cocodril.
Tant se val. S'hi capbussa. Mou les potes, treu el cap, inhala un oxigen que bull. Avança cap a l'altra banda
amb una lentitud desesperant. Quan hi és, el fang brut de la riba fa que llisqui i es torni a submergir. Clava
dues peülles al fang, s'hi ancora. Es dóna impuls. No es pot creure que hagi aconseguit sortir.
La zebra ha escalat fins terra ferma. Respira, defallida i atrotinada. Mira enrere i, oh, horror! La lleona fa
servir arbres caiguts i la punta de roques mig submergides per creuar el riu a salts, més o menys com quan
era al rocam.
És el final. Aquí s'acabaven les lliçons de la mare. Esgotada, no pot córrer més enllà d'un trot penós. Xopa, el
pes de l'aigua es converteix en un llast. La lleona gairebé ha franquejat el riu. En un instant serà carronya.
La zebra sent un renill. El pànic la dominava tant que ni havia vist que molt a prop hi havia una congènere. Es
mou en la seva direcció per demanar-li auxili, sense esma. Però quina ajuda pot oferir-li una zebra vella, mig
coixa i guenya? A més, la zebra vella, coixa i guenya, que també ha vist la lleona, fuig tan de pressa com pot,
que no és gaire.
Durant uns moments, sota la capa del sol, en tota la immensa extensió de la sabana, per a la zebra no
existeix res més que ella i la zebra coixa, guenya i vella. Corren en paral·lel. Tots dos animals es freguen amb
la pell dels flancs. La zebra avança la zebra vella. La supera. Un moment després, el soroll rítmic de les vuit
potes és interromput per un esclat de fúria. La zebra no mira enrere. No ho veu, ho sent: la zebra coixa ha
caigut, abatuda, i la lleona li clava les mandíbules al coll.
L'esgotament s'ha esvaït en un tres i no res. Ara la zebra s'allunya de la tragèdia fent ziga-zaga i amb uns
saltironets de gasela, àgils i amanerats. És feliç, sí. Perquè avui s'ha mort una zebra, però la zebra morta no
és ella. L'endemà, davant de les altres zebres, plorarà de llàstima. I serà un plor sincer. Però ella és viva. Viva. n'hi ha prou de córrer més que una altra zebra.
1. Un dia com qualsevol altre, una zebra com qualsevol altra té set.
Que les zebres són uns animals de costums regulars.
2 . D'entre uns matolls de color crema salta un cos de color crema.
Que el lleó utilitza la tècnica del camuflatge per caçar les seves preses.
3. Les lleones són perseverants, molt més que els lleons, perquè en depenen els cadells.
Vol dir que les lleones no es cansen de seguir les seves preses.
4. El pes de l'aigua es converteix en un llast.
El pes de l'aigua que porta la zebra quan està molla li impedeix córrer més de pressa.
5. Aquí s'acabaven les lliçons de la mare.
Quan s'acaben els recursos, cadascú s'ha d'espavilar per si sol.
6. Per a sobreviure a la sabana n'hi ha prou de córrer més que una altra zebra.
Vol dir que les zebres més ràpides poden sortir més fàcilment de l'aigua.
7. Assenyala quins d'aquests consells de supervivència rep la zebra de la seva mare.
Sí No
En el moment d'abeurar-te, has d'estar més alerta que mai.SI
Fes servir l'olfacte per detectar els possibles depredadors.NO
Procura escapar-te del primer atac perquè els lleons es cansen aviat.SI
Les ratlles blanques i negres són molt visibles, procura embrutar-les amb terra per camuflar-te.NO
Els lleons tenen una gran facilitat per escalar. Evita sempre les pedres i els rocams.SI
Els rius no són un bon refugi perquè estan plens de cocodrils que et devoraran.SI
I) La primavera
Pel bosc tot glaçat
un cant s'ha sentit;
damunt les muntanyes
s'escolta un brogit:
«Lleveu-vos amics,
que el fred ja se'n va,
lleveu-vos de pressa,
l'hivern s'ha acabat»
Les flors obren l'ull
aixequen el cap,
i diuen alegres:
«Quin dia més clar!»
Damunt el paller
badalla un ocell,
estira les plomes
i fa un capgirell.
Les mosques se'n van
darrera del vent,
els núvols fan gresca
i mullen la gent!
(Francesc Bofill)
1. Indica el que has sentit en llegir el poema.
he sentit fredor i aleria
2. Indica el nombre de síl·labes de cada vers de la segona estrofa.
«Lleveu-vos amics,: 5 síl·labes
que el fred ja se'n va,:5 síl·abes
lleveu-vos de pressa,: 5 síl·labes
l'hivern s'ha acabat»: 5 síl·labes
3. Copia en columnes les paraules que rimen.
un cant s'ha sentit;
s'escolta un brogit:
que el fred ja se'n va,
l'hivern s'ha acabat>>
aixequen el cap
<<quin dia més clar!>>
badella un ocell
i fa un capgirell
derrere del vent
i mullen la gent!
II) Tot el que li cal saber a una zebra per sobreviure a la sabana
En el llibre «Tretze tristos tràngols» d'Albert Sánchez-Piñol trobem tretze històries on es combinen l'humor,
la fantasia i el sentit comú. En aquesta història que llegiràs, una zebra és perseguida per una lleona. Els
consells que li havia donat la seva mare quan era petita seran ara més útils que mai si vol escapar del
depredador. Saber-los aplicar pot marcar la frontera entre la mort i la supervivència.
Durant milers i milers d'anys les zebres han transmès la seva saviesa a les seves filles. Cada generació ha
perfeccionat l'anterior, les zebres ben ensenyades han prosperat, i s'han reproduït, i per això hi ha milions de
zebres a la sabana. Un dia com qualsevol altre, una zebra com qualsevol altra té set. I mentre s'apropa a la
bassa recorda la primera lliçó que va aprendre de la seva mare:
Quan beguis, no et refiïs. Els lleons s'amaguen pels voltants dels abeuradors, aprofiten que tens el cap cot i
estàs distreta. Sigues prudent: dreça les orelles i gira-les per escoltar el que no pots veure.
La lliçó li salva la vida. D'entre uns matolls de color crema salta un cos de color crema. Una massa felina de
músculs i tendons, urpes i ullals, dirigits i coordinats per un instint assassí. Afortunadament és temporada
seca. En el moment d'agafar impuls per al gran salt, la bèstia trepitja una branqueta. Amb el petit espetec
n'hi ha prou perquè la zebra es giri i fugi.
Per regla general els lleons es cansen aviat. Si pots escapolir-te de la primera embranzida no hauràs de
patir gaire.
Per als lleons caçar zebres és una activitat més aviat esportiva i de seguida se n'avorreixen. La zebra s'adona
que per desgràcia no la persegueix un lleó. Es una lleona. Les lleones són més perseverants, molt més,
perquè en depenen els cadells dels lleons. Fins i tot és possible que la lleona estigui tan desesperada com la
zebra. Aquelles quatre potes poderoses no renuncien i li van al darrere, els ullets de la fera clavats en les
natges de la zebra.
Aquesta pell nostra tan peculiar, a ratlles blanques i negres, no és un caprici, és una defensa. Fes-la servir!
Quan els lleons s'apropin endinsa't en la vegetació més alta que trobis, a contrallum, i quedaran encegats.
A una distància raonable hi ha una concentració d'herbotes, arbres joves i troncs morts que no arriba a la
categoria de bosc, però que pot ser útil per camuflar-se. Hi entra, es mou a dreta i esquerra per despistar la
lleona. És inútil. Encara no ha sortit de la malesa i ja sap que l'estratagema ha fracassat: ara no veu la lleona,
però l'olora, i sap que la lleona també l'olora a ella.
Les zebres som unes escaladores mediocres, però els lleons són penosos. En cas d'emergència, busca
l'empara de pedres i rocams.
Quan la zebra surt de la malesa el terreny es torna escabrós. Normalment el defugiria. En aquestes
circumstàncies, tira amunt per una elevació granítica. Els cascs ressonen quan trepitgen les roques netes
d'herba. La façana és irregular, plena de traus i petits abismes. Amunt, amunt!
La lleona gruny de disgust, odia els espais trencats i verticals. I tanmateix, no s'atura. Salta de pedra en pedra
amb un estil de granota. Aquella mirada, obsessivament concentrada en la zebra, ara ha de dividir-se. Primer
enfoca la pedra on vol anar a parar, calcula, salta, alça els ulls per localitzar la zebra i torna a buscar la
següent superfície. La zebra topa amb un ramat de cabres africanes que s'esvaloten, fugen i la increpen.
Abandona el rocam. Les pedres li han desfet les articulacions. L'aire que respira li crema els pulmons. Les
cuixes li tremolen d'angoixa i de fatiga. La seva última esperança és que ara corre per espais oberts i la lleona
encara està entretinguda baixant les roques. Això li permet guanyar terreny.
No. Només és un miratge. Quan la bèstia toca terra, accelera i redueix les distàncies a una velocitat
prodigiosa. La zebra sap que tot s'acaba, i ho sap perquè mai ha tingut un pensament tan lúcid com el que
avui l'assalta: mai s'havia parat a pensar que les zebres han sobreviscut milions d'anys a la sabana, i s'han
reproduït, i han prosperat, en efecte. Però els lleons també.
Filla, si estàs desesperada, quan notis l'alè mortal a la cua, no et rendeixis. Juga-t'ho tot. Busca un riu i
llança-t'hi de cap. És possible que et devori el cocodril. Però si no ho fas és segur que et matarà el lleó.
Un riu! Un riu! Però on són els rius, a la sabana? N'hi ha molt pocs i duen molt poc cabal. I ves per on, quina
sort! Just davant seu li barra el pas un corrent d'aigua. Ni tan sols s'atura per descobrir morros de cocodril.
Tant se val. S'hi capbussa. Mou les potes, treu el cap, inhala un oxigen que bull. Avança cap a l'altra banda
amb una lentitud desesperant. Quan hi és, el fang brut de la riba fa que llisqui i es torni a submergir. Clava
dues peülles al fang, s'hi ancora. Es dóna impuls. No es pot creure que hagi aconseguit sortir.
La zebra ha escalat fins terra ferma. Respira, defallida i atrotinada. Mira enrere i, oh, horror! La lleona fa
servir arbres caiguts i la punta de roques mig submergides per creuar el riu a salts, més o menys com quan
era al rocam.
És el final. Aquí s'acabaven les lliçons de la mare. Esgotada, no pot córrer més enllà d'un trot penós. Xopa, el
pes de l'aigua es converteix en un llast. La lleona gairebé ha franquejat el riu. En un instant serà carronya.
La zebra sent un renill. El pànic la dominava tant que ni havia vist que molt a prop hi havia una congènere. Es
mou en la seva direcció per demanar-li auxili, sense esma. Però quina ajuda pot oferir-li una zebra vella, mig
coixa i guenya? A més, la zebra vella, coixa i guenya, que també ha vist la lleona, fuig tan de pressa com pot,
que no és gaire.
Durant uns moments, sota la capa del sol, en tota la immensa extensió de la sabana, per a la zebra no
existeix res més que ella i la zebra coixa, guenya i vella. Corren en paral·lel. Tots dos animals es freguen amb
la pell dels flancs. La zebra avança la zebra vella. La supera. Un moment després, el soroll rítmic de les vuit
potes és interromput per un esclat de fúria. La zebra no mira enrere. No ho veu, ho sent: la zebra coixa ha
caigut, abatuda, i la lleona li clava les mandíbules al coll.
L'esgotament s'ha esvaït en un tres i no res. Ara la zebra s'allunya de la tragèdia fent ziga-zaga i amb uns
saltironets de gasela, àgils i amanerats. És feliç, sí. Perquè avui s'ha mort una zebra, però la zebra morta no
és ella. L'endemà, davant de les altres zebres, plorarà de llàstima. I serà un plor sincer. Però ella és viva. Viva. n'hi ha prou de córrer més que una altra zebra.
1. Un dia com qualsevol altre, una zebra com qualsevol altra té set.
Que les zebres són uns animals de costums regulars.
2 . D'entre uns matolls de color crema salta un cos de color crema.
Que el lleó utilitza la tècnica del camuflatge per caçar les seves preses.
3. Les lleones són perseverants, molt més que els lleons, perquè en depenen els cadells.
Vol dir que les lleones no es cansen de seguir les seves preses.
4. El pes de l'aigua es converteix en un llast.
El pes de l'aigua que porta la zebra quan està molla li impedeix córrer més de pressa.
5. Aquí s'acabaven les lliçons de la mare.
Quan s'acaben els recursos, cadascú s'ha d'espavilar per si sol.
6. Per a sobreviure a la sabana n'hi ha prou de córrer més que una altra zebra.
Vol dir que les zebres més ràpides poden sortir més fàcilment de l'aigua.
7. Assenyala quins d'aquests consells de supervivència rep la zebra de la seva mare.
Sí No
En el moment d'abeurar-te, has d'estar més alerta que mai.SI
Fes servir l'olfacte per detectar els possibles depredadors.NO
Procura escapar-te del primer atac perquè els lleons es cansen aviat.SI
Les ratlles blanques i negres són molt visibles, procura embrutar-les amb terra per camuflar-te.NO
Els lleons tenen una gran facilitat per escalar. Evita sempre les pedres i els rocams.SI
Els rius no són un bon refugi perquè estan plens de cocodrils que et devoraran.SI
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada