un camell d'orient

UN CAMELL D’ORIENT     (Manel)                 [Hi manquen els verbs]


Un camell d’Orient entra a la ciutat,
carrega a la gepa un sac ple de regals.
 Pregunta al seu rei quin camí ,
però l’home esta ben adormit,
el camell despertar -lo amb un crit
que es perd en la nit.


“Disculpi , taxista, em pot orientar?
  Som a nit de Reis, com vostè ja sabrà,
un nen i una nena ens esta esperant ,
portem uns paquets de molt lluny,
però el rei ha caigut en un somni profund
i estic tan perdut!”


Grimpa el camell, grimpa, grimpa pel fanal!
Descansa al balcó del pis principal,
es troba amb pa i aigua que li han preparat,
però el rei dorm en el carreró
i el camell no vol malgastar l’ocasió
de tastar unes neules i un torró.


I es mira al pessebre i es troba atractiu,
allà entre la molsa, travessant un riu,
però no queda temps i s’apropa al sofà,
amb les dents treu, amb cura, del sac,
una bicicleta de colors llampants,
unes nines russes i un soldat.


Un camell d’Orient surt de la ciutat!
La gepa lleugera, buida de regals!
El rei es desperta i pregunta on esta .
“Pot estar tranquil, Majestat”,
 contesta la bèstia avançant per l’asfalt,
“ja l’avisarem en arribar”.

I el sol sortint i el rei segueix roncant!
I el sol sortint i el rei segueix roncant!


FI