Perífrasis verbals. Teoria

                       Un camell d'Orient

Un camell d’Orient entra a la ciutat,
carrega a la gepa un sac ple de regals.
Pregunta al seu rei quin camí _han de seguir,
però l’home està ben adormit,
el camell vol despertar -lo amb un crit
que es perd en la nit.
“Disculpi, taxista, em voldría orientar?
som a nit de Reis, com vostè ja sabrà,
un nen i una nena ens estan esperant,
portem uns paquets de molt lluny,
però el rei a caigut en un somni profund
i estic tan perdut!”
grimpa el camell, grimpa, grimpa pel fanal!
 Al balcó del pis principal,
es troba amb pa i aigua que li han preperat,
però el rei dorm en el carreró
i el camell no vol malgastar l’ocasió
de tastar unes neules i un torró.
I es  mira al pessebre i es troba atractiu,
allà entre la molsa, travessant un riu,
però no li queda temps i s’apropa al sofà,
amb les dents treu, amb cura, del sac,
una bicicleta de colors llampants,
unes nines russes i un soldat.
Un camell d’Orient surt de la ciutat!
La gepa lleugera, buida de regals!
El rei es desperta i pregunta on està.
“Pot estar tranquil, Majestat”
contestava la bèstia avançant per l’asfalt,
“ja l’avisaré en _arribar”.
I el sol va sortint i el rei sequeix roncant!
                                                                                                                Laura Llompart Ríos.